MONUMENTS
Convent de Sant Jacint
Les monges tancades guarden amb recel els secrets d’aquest edifici clerical que en temps de la Guerra Civil es convertí en asil de refugiats republicans. Aquest convent dominic és originari del segle XVI i va ser edificat a instàncies d’un matrimoni local, que està representant en el quadre de dalt del retaule de l’Altar Major. A la capella de la Mare de Déu del Roser hi ha pintures atribuïdes a Josep Renau, pare del conegut cartellista. L’església és l’única àrea visitable.
Església de Sant Bertomeu
Sòbria i discreta en el seu aspecte exterior, a l’interior en canvi, el barroc valencià d’estil xurrigueresc envaeix l’altar major. El retaule de “l’Altar de les Ànimes”, que representa el judici final, està atribuït a l’escola de Joanes. El temple, inicialment d’estil renaixentista, al segle XVII-XVIII va adquirir l’actual aspecte barroc.
A l’altra també hi trobem l’escut municipal, i en ell una agulla. Una eina que es creia donava el nom a la localitat, i que simbolitza l’artesania de l’espart que es feia des d’antic a aquesta població.
Molí Fariner
Més de quatre segles es mantingué en actiu aquest edifici que aprofitava l’aigua de la Font Jordana per a convertir-la en energia i moldre el blat i dacsa. Des del segle XV i fins la dècada dels 80 del segle XX el Molí Fariner feu la seua funció originària. Hui en dia és un restaurant i allotjament rural, i a la planta baixa hi té un museu visitable on es manté part de la maquinària original del molí.
Ermita Sant Vicent Ferrer
Des de la Font Jordana, una pujada de xiprers centenaris aplega fins aquest santuari, situat al peu de la serra d’Agullent, i on cada primer divendres de setembre centenars de persones hi pugen en romeria nocturna. Edificada al segle XVIII, l’ermita te al seu costat una casa d’exercicis, un alberg i un espai de restauració casolana.
L’advocació a Sant Vicent Ferrer, tant comú al territori valencià, adquireix a Agullent un significat especial doncs no només va visitar aquestes terres en vida, sinó que l’any 1600 fou l’encarregat de lliurar als veïns de la pesta, segons narra la tradició local.
Fornet de la Neu
Pou de xicotetes dimensions, recentment restaurat i visitable, és el testimoni d’una activitat econòmica ja extingida: el comerç de la neu. Rematat amb una bóveda, està catalogat com una de els 137 caves censades al sector Bètic Meridional. La seua activitat era estrictament local, sense intervindré en el mercadeig a gran escala. Segons el cronista oficial d’Agullent, el forn ja estava bastit a finals del segle XVI, doncs la documentació municipal arreplega la sol•licitud d’Ontinyent a Agullent de neu, com a remei terapèutic per a l’epidèmia de la pesta que estaven patint.