Les passes d’Enric Valor
Enric Valor va viure a Agullent dotze anys, de manera intermitent, ja que era sogre del metge del poble, en Lluís Gea. Durant aquest temps, va anar enllestint les magnífiques obres del Cicle de Cassana. A Agullent (1977) va acabar ‘Sense la terra promesa’, i a Agullent (1982) va escriure ‘Temps de batuda’. Així, és sabut que els paisatges d’Agullent: la seua serra, les seues plantes, els seus ocells… van inspirar més d’una de les delicioses descripcions paisatgístiques que, com clapes d’un verd muntanyenc, s’escampen per les pàgines d’aquest autor enorme, tan fonamental per als valencians.
Durant aquells dotze anys, resultava fàcil trobar-se el gran Enric Valor per Agullent; de vegades passava pel carrer Major amb el seu impecable Seat 850 Especial de color granat, amb el barret al cap lleument inclinat, saludant a penes amb un gest; d’altres, es dirigia a peu cap a la muntanya, acompanyat sovint per alguns dels seus amics lletraferits.
A banda dels seus mèrits com a escriptor, Enric Valor és un dels pilars fonamentals en la recuperació de la cultura i la llengua pròpies dels valencians, i ens va ensenyar a mirar-nos amb orgull la preciosa llengua heretada dels nostres avis, a reconèixer a través de la llengua els nostres germans catalans i mallorquins, a sentir-nos fidels als nostres orígens, a conscienciar-nos de la necessària normalització del valencià, de la necessitat d’una escola valenciana, de l’obligació de redreçar la nostra realitat cultural.
I les seues paraules no van perdre’s amb el vent, sinó que van germinar en les nostres consciències i ara ja som una munió de persones que hem pres com a nostre el llegat del mestre Enric Valor.
Vicent E. Belda (Vilaweb, 2005)